Tal i com vàrem comentar fa uns dies, avui estrenam un apartat que serà molt important per a nosaltres i que compartirem amb tots vosaltres una vegada al mes; Petit MAYMES.
Aquest raconet neix fruit d'un projecte que fan a l'escola de la nostra filla gran per crear l'hàbit lector a l'etapa d'infantil. L'objectiu no és que els petits aprenguin a llegir amb aquest projecte (tenen 4 anys i nosaltres no som el tipus de pares obsessius que volen accelerar tots els processos propis de l'ensenyament i l'aprenentatge).
Volem oferir un acompanyament a la idea dels professors des de casa i ajudar a la nostra filla a anar adquirint l'hàbit i el gust per la lectura.
Cada dimarts, la nostra filla ve a casa amb un conte que li han donat a l'escola i cada dijous, el torna. Això es repeteix el divendres (conte nou) i el dilluns (el torna). Així, per casa, pasen dos llibres cada setmana que contam cada vespre abans d'anar a dormir o a diferents moments del cap de setmana allà on la nostra filla ens ho demana. El dia que tornam el llibre, també fem un repàs al cotxe, abans d'entrar a la classe.
La nostra filla ens fa la reflexió del que ha entès de la història que conta el llibre i després ens fa una valoració molt simple: m'ha agradat o no m'ha agradat. A partir d'aquí, intentam esbrinar el motiu de la seva decisió, mai amb l'intenció de canviar-la, però si per saber que es capaç d'interpretar d'uns contes molt ben triats que treballen valors tan importants com la tolerància, el respecte, l'amistat...
Cal dir també que volem començar a treballar amb ella l'esperit crític. Com a mestres d'etapes superiors, ens adonam que als nins d'avui els hi costa molt ser crítics, d'altres no saben dir que no i d'altres, tenen por de formar-se una opinió que no sigui la de la majoria. Per això, valoram positivament quan la nostra filla ens argumenta perquè no li ha agradat un determinat conte.
Aquest primer mes (9 de gener - 9 de febrer), aquestes són les recomanacions Petit MAYMES dels llibres que han passat per casa:
El cocodril a qui no agradava l'aigua. M'agrada perquè el cocodril estava molt trist. No era igual que els seus germans. Podia volar i als seus germans els hi agradava l'aigua com a mi.
 |
| Editorial Picarona. Gemma Merino ens presenta una història on el que hem aprofitat per treballar amb la nostra filla és l'aceptació d'un mateix i no canviar els somnis ni preferències per tenir l'acceptació dels altres. A la vegada, la tolerància amb aquells que no són o no pensen com nosaltres. |
Deliciosa! Al final, l'ànec pot menjar la seva sopa preferida perque els seus amics, el moix i l'esquirol li cuinen perque no estigui trist. Fan moltes sopes.
 |
| Editorial Joventut. Helen Cooper. A nosaltres aquest conte no ens ha agradat tant com a ella perquè la solució final no ens ha convençut. Tot i això, com hem comentat, hem respectat la seva opinió i no hem intentat fer-li entendre la nostra. La narració i les situacions són divertides. |
Corb. És molt divertit quan se pinta, però espanta als altres ocells. M'agrada que al final, es fan amics i juguen amb ell.
 |
| Editorial Animallibres. Leo Timmers conta una història curta, dinàmica i divertida. Molt fàcil treballar valors com la tolerància i el respecte, però també l'acceptació d'un mateix, la confiança i les emocions. Molt divertit de contar i explicar. |
L'illa de l'avi. Un nin i el seu avi jugaven junts, com jo amb els meus iaio i padrí. Però un dia el nin no trobava a l'avi i això és un poc trist. L'avi li deixa una carta i ell està més content.
 |
| Andana editorial. Benji Davies ens ofereix una història molt profunda. Per no esbrinar el final, només direm que nosaltres li hem fet relacionar aquesta història amb un dels seus contes preferits de sempre; Paf, el drac màgic. Això ens ha ajudat a que comprengui millor algunes metàfores que no entenia. Molt emotiu i recomanable. |
La vaca que es va enfilar a un arbre. M'agrada quan la vaca puja als arbres i coneix al drac (és el mateix drac del conte del cocodril!). M'agrada que voli i que les seves germanes, al final, també vagin amb ella. Eren un poc dolentes perque no li feien cas.
 |
| Editorial Picarona. Gemma Merino repeteix! La nostra filla ha relacionat a personatges d'altres contes i això li ha fet il·lusió. Seguint la història del cocodril, conte molt divertit que torna a treballar la tolerància i el respecte. Nosaltres hem aprofitat per deixar una llavor dins el cor de la nostra petita: lluita pels teus somnis, siguin els que siguin. |
Aquests són els contes que Petit MAYMES ha triat com "els que més m'han agradat". Per davant, tenim un altre mes. Els llibres no aturen d'arribar a casa i cada dia en contam més d'un. Objectiu, de moment, assolit. Tot i que tenim per davant molts de dies fins a final de curs per fer d'aquest projecte un bon hàbit. Com a pares, donarem exemple i, a la vegada, esperam que Petit MAYMES ho faci amb més famílies.
Petit MAYMES
